Eliade en català

És un esdeveniment per a la cultura catalana la traducció que Julia Argemí ha fet d'El sagrat i el profà. Per aquest motiu hem volgut destacar un fragment llarg del pròleg de Vicenç Mateu, que és una magnífica introducció a l'obra d'Eliade. (...)

Tant si interessa el tema com no, el lector –com passa en el cas de Jung, amb qui va tenir contacte– sempre queda atrapat en la xarxa d'Eliade, a qui hem de considerar també un escriptor de talent. Posant sempre en contacte els comportament ancestrals amb els quotidians, els “mítics” amb els quotidians o vulgars, Eliade busca els punts de confluència entre les relacions i la sociologia i les altres humanitats, oferint-nos un fresc científic, però mai positivista. Accessibles, els seus textos ens fan partícips de les seves idees i intuïcions. De la recerca, sintetitza, proposa i genera pensament i, alhora, creativitat.

El sagrat i el profà és un llibre grandiós també per la seva ductilitat, eficàcia i transparència. La història de les religions és aquí una història de l'home espiritual, que s'interroga, estudia i no es queda en la superficialitat. En qualsevol cas, la lectura d'Eliade és sempre apassionant.

David Castillo, "Eliade, l'home i el cosmos" (fragment), El Punt Avui (1.3.2012), sobre El sagrat i el profà, de Mircea Eliade (Fragmenta 2012), que es presenta el proper dimarts dia 6 a Barcelona [vegeu aquí] i el dia 20 a Girona [vegeu aquí].