Gallardón té raó

No he acabat d'entendre la polèmica al voltant de les declaracions del ministre de Justícia sobre la "violència estructural" contra les dones que les duu a la solució d'avortar, o que les pressiona per abandonar el projecte de ser mares, perquè em sembla un bon argument feminista i, fins i tot, proavortista. Jo li hauria preguntat, a continuació "doncs quins canvis estructurals pensa portar a terme perupè això no passi, senyor ministre?" Estructurals, he dit, no pas legals. ¿Un canvi a la llei actual de l'avortament resol o ataca directament la pressió ambiental contra la maternitat com a opció lliure? Sens dubte, no.

Certament, un dels motius que s'addueix per explicar el baix índex de fertilitat és l'econòmic (s'addueix però no sé si l'explica, tot sol). És a dir, projectes personals de caràcter formatiu o laboral hi passen pel davant, els costos relacionats amb l'arribada d'un fill i la disminució dels membres de la unitat familiar (és a dir, avis, tiets o cosins que visquin a casa), així com l'endarreriment encara de la incorporació dles homes a les tasques domèstiques amenacen els projectes, etc... Per tant, té raó: la millora de les condicions econòmiques de les famílies, els incentius cap a la maternitat, les polítiques de conciliació, la possibilitat de fer famílies més enllà dels propis pares (això hi inclou famílies amb parelles del mateix sexe), la seguretat laboral, etc... facilitaria les condicions per a la maternitat, oi? Bé, jo reclamaria que el PP fes aquests canvis abans de retocar cap llei, seguint la seva pròpia argumentació. De moment, fa tot el contrari.

Aleshores, miro una mica cap a mi i dic: "bé, jo sóc d'esquerres, per tant, crec que hi ha fets estructurals -pobresa, lloc de neixement, classe social- que limiten les possibilitats de llibertat humana". I em dic "jo sóc socialista, no pas penalista, o justicialista, per tant ja em va b´que el debat sobre l'avortament es centri en l'àmbit social i no en el penal". I dic més: "jo sóc cristià, és a dir, seguidor d'Aquell que aturava un apedregament d'una dona o li reclamava a una altra, vora un pou, que fos definitivament lliure". I des d'aquestes tres perspectives crec que el debat proposat m'és propici.

L'altre argument que s'usa contra Gallardón és que vol imposar el criteri de la Conferència Episcopal i que la llei ha d'estar "lluny de criteris religiosos". A mi, la primera part no em fa ni fu ni fa i, pel que sé, els bisbes espanyols tampoc tocarien cap llei, senzillament l'abolirien. El que més em preocupa és el que hi ha de fons: tot allò que provingui d'una religió, sobretot si ve de la nostra, és incompatible amb el bé comú. Davant d'això, vull dir dues coses.

Una, que si el que ve de qualsevol religió té a veure amb raonaments al voltant de la vida humana, encara que vingui dels Hare Krishna, val la pena ser sentit. El raonament és universal i el poden expressar religiosos i no religiosos, que jo sàpiga. Déu no va fer discriminació a l'hora de repartir-lo, almenys aquesta (d'altres potser sí). I la vida humana és tan important, i tan poc valorada en aquest món, que em nego a tapar la boca a ningú, per més idiota que ens sembli el que digui.

Dues. ¿Què passaria si, enlloc de l'avortament, els bisbes parlessin de la guerra, de la pena de mort, de la pobresa? ¿També els faríem callar adduint que aquest no és un tema religiós? Un Govern que se'ls escoltés, ¿en seria un hostatge? Bé, doncs la llibertat d'expressió és justament per això, per respectar-la també quan no ens agrada. A mi, moltes de les coses que fan i diuen els bisbes espanyols no m'agrada gens (i, com a catòlic, no sempre em representen ni ho pretenen pas)... però per res del món els eliminaria del debat públic, del seu dret a intervenir en els afers de tots i a defensar amb raonaments les seves posicions.Exactament el que fa Belén Esteban cada dia sense que ningú es queixi.