El drac i Sant Jordi

Hi ha un poema de Narcís Comadira, ("Llegenda" a Lent, Ed. 62, Barcelona, 2012, p. 39), que la primera vegada que el vaig sentir va ser dels llavis del propi autor, com narro aquí. Quan l'he llegit, gairebé tres anys més tard, encara m'ha agradat més. És llarg i l'objectiu d'aquest post és que aneu a comprar aquest volum imprescindible (que demà, dia de Sant Jordi, us vendran amb descompte), de manera que ara no us el poso sencer. 

No tan sols m'agrada perquè està tan ben escrit, amb aquesta sonoritat característica dels versos de Comadira, amb aquesta tria impecable dels mots i l'evolució del propi poema, en aquest cas, paral·lel a una llegenda més que coneguda. 

M'agrada també perquè hi convoca, d'una banda, la tradició, introduint-hi un punt de vista original, el que produeix un poema modern. El propi drac sembla dir, "ara això anirà com sempre".

Ja em deuen

enviar un jove d'ulls clars

que salvi la donzella.

De l'altra, convoca, amb el, drac, tota l'animalitat que representa, i augura -al cap i a la fi, com sembla que fem tots tothora- el triomf inapel·lable d'aquesta animalitat.

Devoraré 

donzella i cavaller. Allò que tant desitgen

jo els ho daré de pressa:

la seva carn serà una sola carn.

Però, finalment, és la humanitat del drac, no tan sols la del cavaller, o la interacció entre ambdues humanitats, qui despista la bèstia i provoca la victòria de sant Jordi. Davant un noi "sense elm ni bacinet" que -a diferència dels altres - "a aquest li veig la cara" i que "no em té por" provoca el que la bellesa fa en nosaltres, ens desfà, ens lliura, ens dóna sense res a canvi o a vegades a canvi de la pròpia vida. Cosa que fins i tot els passa als dracs

Què em passa que les forces m'abandonen el cos?

Què tinc, que els ulls m'esclaten?

Li oferixo el meu flanc. Me'l travessa amb la llança.

Me li dono amb amor i ell, amb odi, em forada.

Encara té una estrofa, però, per convocar també l'etern retorn, per advertir encara que la vida, ambigua sempre, no resoldrà mai els seus combats del tot i que és això el que la determina.

Però els dracs no morim mai.

Com el Mal, com el Fènix,

renaixeré demà del meu propi cadàver.

Una història d'amor, doncs, o una mena de lliçó de vida, que haurem d'agrair de nou a Comadira. Feliç diada de Sant Jordi.

Il·lustració: Clive Hinks-Jenkins, Green George, 2007.