(Avui és Diumenge de Ressurrecció)
«And Death Shall Have No Dominion», de Dylan Thomas from blocsdelletres on Vimeo.
And death shall have no dominion.
Dead mean naked they shall be one
With the man in the wind and the west moon;
When their bones are picked clean and the clean bones gone,
They shall have stars at elbow and foot;
Though they go mad they shall be sane,
Though they sink through the sea they shall rise again;
Though lovers be lost love shall not;
And death shall have no dominion.
And death shall have no dominion.
Under the windings of the sea
They lying long shall not die windily;
Twisting on racks when sinews give way,
Strapped to a wheel, yet they shall not break;
Faith in their hands shall snap in two,
And the unicorn evils run them through;
Split all ends up they shan't crack;
And death shall have no dominion.
And death shall have no dominion.
No more may gulls cry at their ears
Or waves break loud on the seashores;
Where blew a flower may a flower no more
Lift its head to the blows of the rain;
Though they be mad and dead as nails,
Heads of the characters hammer through daisies;
Break in the sun till the sun breaks down,
And death shall have no dominion.
«And Death Shall Have No Dominion», de Dylan Thomas; vídeo: Josep Porcar
----------
I JA LA MORT NO TINDRÀ CAP DOMINI
(Trad. Isidre Martínez i Marzo)
I ja la mort no tindrà cap domini.
Nus tots els morts seran un sol mort
amb l'home que és en el vent al ponent de la lluna.
Quan, rosegats els ossos, ja no els quedi res més,
tindran estels al colze, estels al peu.
Encara que folls, assenyats,
encara que dins la mar s'enfonsin, de nou s’alçaran,
encara que es perdin els amants, no mai l'amor.
I ja la mort no tindrà cap domini.
I ja la mort no tindrà cap domini.
Estesos davall l’espiral de l'oceà,
no moriran a la intempèrie:
però els tendons s'esquinçaran retorçant-se en l'agonia
i, fermats en algun timó, no s'esquarteraran.
La fe a les mans trencant-se en dernes,
les haurà de travessar la malvestat de l'unicorn.
No s'arribarà a clivellar ni un racó partit.
I ja la mort no tindrà cap domini.
I ja la mort no tindrà cap domini.
No tornaran a xisclar a l'oïda les gavines
ni es rompran les onades per l'estrèpit de les costes.
On la flor cabotejava, mai més ja no podrà
restar decapitada a les bursades de la pluja.
Mal que siguin folls i mil vegades morts,
les testes de les còrpores percudiran les margarides.
I es desfaran amb el sol fins que es pongui.
I ja la mort no tindrà cap domini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada