L'excels al rebuig

Aquest proper dia 6 s'acaba l'exposició de Manuel Carnicer (1921-1988) al Museu de Mataró i heu de fer el que calgui per anar-la a veure perquè, molt oprobablement, no es repetirà. El conjunt exposat correspon als 46 dibuixos de l'autor, nascut a Mataró però establert a Barcelona, que en féu la seva vídua, Gertrudis Escolà. Si us he de dir la veritat, no m'atreia gens i pràcticament no hi havia parat atenció fins que una bona amiga em va advertir que m'agradaria molt. I així va ser. No parlo tan sols de l'excels ús de la tècnica del dibuix, fet amb una precisió increïble i amb uns resultats espectaculars. Parlo, sobretot, de l'elecció dels temes i del seu tractament, com si el més banal i insignificant, allò que llençaríem, passés a ser el més excels.Com si cada detall més ínfim fos, en realitat, una categoria.

M'agrada molt el verset 22 del salm 118 (117) que diu que "la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal", verset que Jesús recupera en anunciar la Ressurrecció. Crec que indica, de fet, per on van les coses que valen la pena en aquesta vida davant les que ens pensem que sí que hi valen. La cura en la representació mil·limètrica d'objectes als que, en principi, no se'ls atribueix cap "bellesa" m'agradaria que en fos una analogia, com em temo que feien no pocs pintors de bodegons espanyols, captivats per uns objectes efímers o excessivament utilitaris que els deien més d'ells mateixos que les representacions canòniques. Aquesta és la gran lliçó que he m'he endut jo en aquesta exposició.

Vegeu també què en diuen Pere Pascual i Ruseta.