Ubi est IBI?

Primer van ser alguns ajuntaments castellans governats pel PP i després s'hi va sumar IU. A continuació, després d'anys i panys oposant-s'hi, s'hi va afegir el PSOE i -el que més em dol- el primer secretari del meu partit. Enmig de la setmana en què es descobreix l'immens engany de Bankia, enmig d'un incipient debat sobre si CiU ha de rectificar o no la seva decisió de perdonar l'impost de successions a les fortunes més grans (això sí que és un escàndol), es veu que és més fàcil mirar cap un altre costat i demanar que els immobles de l'Església tributin l'IBI (impost de béns immobles, l'antiga contribució). Per sort, hi ha algunes persones prou informades com i s'hi oposen, com l'alcaldessa socialista d'Astorga (el palau episcopal de la qual és obra de Gaudí, per cert, vegeu la foto). Avui s'hi ha pronunciat, també en contra, l'alcalde de Lleida, el també socialista Àngel Ros. Ha estat el dia abans que la direcció del seu partit, que és el meu, convocada per demà, es veu que no té cap altra cosa que fer que plantejar-se aquesta qüestió i demanar que l'Església pagui l'IBI pels seus immobles "sempre que no siguin edificis destinats al culte ni a serveis socials de primera necessitat", segons ha declarat l'alcalde de Sabadell. Bé, deu ser el millor que es pot fer contra la crisi de la prima el risc que hem tingut avui, suposo.

L'Església ja tributa

És a dir: ¿la part dels convents i residències religioses que no està destinada al culte, o els museus, tributaran a partir d'ara? Ho dic perquè, de fet, en aquest moment no s'apliquen tan sols els Acords amb la Santa Seu de 1979, que ja eximeixen els llocs de culte o les escoles concertades (religioses o no), per exemple, sinó que la resta d'exempcions amb què compta l'Església es regulen a partir de la Llei de Mecenatge de l'any 2002, com ho fan altres entitats i fundacions esportives, socials o culturals sense ànim de lucre i que són (vegeu aquest article de Fernando Giménez Barriocanal a El Economista)...

Centros de asistencia social; hospitales; investigación científica: gestión de bienes declarados de interés cultural; representaciones teatrales, musicales, cinematográficas y circenses: gestión de parques y espacios naturales protegidos; centros de enseñanza regular: realización de exposiciones, conferencias y cursos; elaboración, edición, publicación y venta de libros, revistas y material multimedia; prestación de servicios de carácter deportivo (salvo para profesionales); actividades económicas complementarias a la actividad principal de la entidad, y actividades de pequeña cuantía (inferior a 20.000 al año).

¿Això vol dir que la resta d'entitats que s'hi acullen també tributaran, a partir d'ara? Perquè, és clar, si el que es pretén és que l'Església aboni l'IBI i els tributs de la resta d'activitats... resulta que això ja ho fa. Activitats com aparcament, explotacions agràries, reposteria, restauració, etc... ja tributen. I no tan sols l'IBI. (Per cert, sembla que un nou projecte de llei de mecenatge està enfrontant els ministeris d'Economia i Educació i Cultura).

Per què té exempcions?

Les té, com a la resta d'entitats citades, perquè -a tenor de la promoció que pretén el mecenatge i independentment de l'interès dels seus fins, que són molt importants- estalvia molts recursos a l'Estat. A la meva ciutat, per exemple. ¿Quant costaria la custòdia, l'estudi i la promoció del patrimoni local que atresora el Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró? ¿Podríem pagar els recursos en dependència que significarien substituir les serventes de Maria o els frares de Sant Emili que atenen ancians i discapacitats, respectivament? ¿Què passaria si les carmelites o les caputxines, davant el repte de no poder fer front a les despeses, es venguessin el seu patrimoni enmig de la ciutat al millor postor immobiliari? ¿On posaríem les innombrables activitats socials a tots els barris que es fa als locals de les parròquies que no es destinen al culte?

Ja no dic que protegir l'experiència religiosa (que va més enllà del culte) sigui un valor més enllà dels que la practiquen, que ho és (o només val allò que és rendible?). O que la tasca social és impressionant. O que l'Estat -potser- hauria de començar per garantir tot allò que d'altres han de córrer a resoldre per la via solidària enlloc d'acribillar aquests darrers amb impostos (els mateixos que s'han negat als rics en la supressió de l'impost de successions per aquest tram). Dic, tan sols, que la jugada ens pot sortir molt més cara. I pensant que ens pixem damunt Rouco acabem esquinçant una mica més aquesta tan cacarejada cohesió social. Ara, que és quan acumula més riscos.

Ara, pels 'meus'

Als cristians, que en sóc, m'agradaria dir-los que no pateixin. Aquest no és un escrit corporativista. Es pot ser perfectament cristià i complir amb la tasca social de l'Església encara que sigui més difícil. Al meu entorn catòlic, més aviat hi ha una majoria refractària a cap privilegi, de manera que no pateixo tant per la llibertat religiosa (és a dir, no crec que hi hagi 'persecució', com diuen alguns oportunistes) com pels beneficiaris silenciosos de la tasca que hi va associada.

Als socialistes, dels que també en sóc, m'agradaria dir-los que no podem pedre el nord i que la nostra preocupació han de ser les classes més desafavorides. I qua quant a reformes fiscals, generals o municipals, hi ha molt de camp a córrer, encara tant per corregir les enormes desigualtats (i fraus), com per desenvolupar antics i nous trubuts locals que ens facin també més responsables. Posem-nos-hi i serem creïbles. I busquem aliats, no nous (o vells) enemics. Fem coses com aquestes i aspirarem, com a molt, a tenir el paper testimonial dels partits ideològics que han perdut el contacte amb la realitat.