Entre els troncs d'aquests arbres, les ruïnes,
les restes d'un passat, sòlid i ambiciós,
bastit amb voluntat de ser i de poder
-columnes i carreus ho manifesten-.
(...)
I aquella seva càrrega de vida,
ja fixada per sempre, feta immortal,
travessa els segles,
fa companyia als homes i a les dones.
Narcís Comadira, fragments de "Paisatge amb ruïnes" a Lent, Ed. 62, Barcelona, 2012, pp. 63-65.
Il·lustració: Hubert Robert, Vista imaginària de la galeria del Louvre com una ruïna, Saló de 1796 (Museu del Louvre, París).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada