Totes les pedres rebeques, més fortes
que la tova calcària, que es fon i s'adapta,
totes les pedres rebeques que ofereixen
més resistència,
pedres que són simbòliques dels esperits tossuts.
Simbòliques també en certa manera
d'allò que no es corromp, d'allò que queda, que no passa
com passa tristament la nostra carn.
Narcís Comadira, fragment d'"En lloança de les pedres rebeques" a Lent, Ed. 62, Barcelona, 2012, p. 45.
Il·lustració: Pere Formiguera, foto de la sèrie "Pedres" (2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada