Les peres estan a l'espera #lessantes - III

El llibre més imprescindible que hauria de tenir tot bon santero és el que ja he citat algunes vegades, Les Santes, la festa major de Mataró, de Nicolau Guanyabens i Quim Puig, Arola Ed., Tarragona, 2010, que acaba amb aquesta frase: Les peres estan a l'espera (p. 325). Contra el que el lector pensarà, no és una invitació a gaudir de la platja i de les seves meravelloses usuàries un cop s'han acabat Les Santes sinó a recuperar les peres farcides que, segons relatava Francesc Cabañes en un article de premsa del 1927, és el plat més estès de festa major que hi havia aleshores. I és que a Mataró som la pera.

Avui no tenim plat de festa major típic, cosa rara. Demà a migdia, quan les famílies dinin juntes (això sí que s'estila) faran de tot, però no aquest plat que, pel que sembla, permetia de cuinar-se el dia abans per permetre d'anar a missa. Com diu l'autor, no s'entén com és que hem recuperat tantes coses del nostre llegat festiu i no la part gastronòmica, amb el que ens agrada menjar.

Proposo que aquest sigui el repte dels mataronins els propers anys. I que alguns restaurants i llocs de menjar fet s'apuntin a una cursa a veure qui ho fa millor. I que els nostres nostrats mitjans de comunicació en facin concursos, oficials i alternatius. I que el nostre Gremi d'Hosteleria ens faci provar-ho uns dies abans. I que la televisió local ens ofereixi un programa especial de cuina amb cuiners de renom fent alguna varietat d'aquest plat. I que en Joan Pera ho apadrini.