La foto que veieu la vaig fer jo mateix a Florència, aviat farà dos anys, d'un quadre que s'exposava a la Santa Croce després d'un procés de restauració que vaig trobar molt ben invertit. El quadre, que podeu veure complet clicant aquí, es diu Discesa al Limbo i fou pintat el 1552 per Agnolo di Cosimo, conegut com el Bronzino. El quadre és ple de detalls, més enllà de la seva composició espectacular: Les innombrables disposicions dels cossos, les mirades i les seves intensitats, la serpentejant posició del Crist central, que fa 'v' amb un altre cos en posició quasi simètrica, la representació de l'Infern, el joc sensual, la posició secundària de la creu davant l'exaltació vitalista, etcètera.
El detall que he triat jo mostra l'interessant joc de set mans, totes en posició diferrent, que aclamen el peu del Crist, rere les quals s'entreveu una mena de pedra que deixa un petit espai de buit entre tant d'horror vacui. Aquesta concentració de mans d'espera, de desig, d'anhel sembla anar en consonància, i alhora més enllà, de la plenitud de desig i carnalitat que traspua tot el quadre i als quals ret honor. En consonància, no en contra, però més enllà. ¿Era això que Déu s'ha fet carn?
Només per aquesta troballa valia la pena anar a Florència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada