En una web molt interessant en que recull un bon grapat de recursos acadèmics, hi he trobat aquest interessant article per al debat. A Espanya, trenta mil fills de pares separats, comptant tan sols els detectats per l'administració, són víctimes del doble divorci, com diu l'escrit, trencant la vinculació amb un dels progenitors i, de retruc, amb la resta dels familiars de la seva branca, sovint amb conseqüències dramàtiques i irreversibles. Segueix una lògica implacable de fer mal que, de ben segur, repercuteix en la part més feble que en teoria es vol protegir. Lamentablement, s'hi poden fer molt poques coses.
Aquest tema se suma a la necessitat de revisar a fons la legislació sobre custòdies, com vaig parlar en un recent post [aquí] que remetia, a més, a un altre molt bon article [aquí]. En el post hi deia, tot demanant la implicaciño de l'esquerra en les reformes que calen per intentar evitar aquesta desgràcia, "aquest no és un tema privat, és política, també. Al capdavall, l'esquerra lluita contra la dominació, fins i tot la més subtil". Ho reitero. Cada dia més.
Foto: Joan Brossa, A trencada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada