A cadascú, sobretot a mesura que ens fem grans, la imatge de Nadal evoca alguns referents. Poemes que vam començar a dir dalt d'una cadira, havent dinat, amb promesa monetària. Comensals que ja no hi són, bé perquè són morts, bé perquè ens han matat o l'atzar, bé o malament, ha esbandit. Fer el pessebre posant-hi els cinc sentits. Cançons. La Missa del Gall. Els anuncis de xampany o de torrons. Ves per on, un dels referents que tinc més incrustats respecte Nadal és la pel·lícula Plácido (1961), de Berlanga, rodada a Manresa (quan hi vaig sempre hi penso) i amb Cassen de protagonista. La vaig veure fa molts anys, diria que en una sessió prenadalenca de cine de la catequesi a la meva parròquia (mireu quin bé ha fet l'Església) amb uns catequistes entestats en fer-nos veure que Nadal era una altra cosa. Després l'he vist algunes vegades més i l'he recomanat molt sovint. Divertida, càustica, iconoclasta, amb un esplèndid guió, el film és una crítica molt dura contra la hipocresia i, efectivament, ens ensenya prou bé que Nadal deu ser una altra cosa. He vist que algú l'havia penjat sencera a Youtube i he corregut a deixar-vos-la com a felicitació de Nadal d'enguany d'aquest bloc.
Així que Bon Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada