La lauda i la biblioteca

Aquest cap de setmana es pot ben dir que Mataró està de festa grossa. En primer lloc, demà dissabte a la tarda, a les 7, es descobrirà al públic la restauració efectuada a la lauda sepulcral del segle V que es conserva a la basílica de Santa Maria de Mataró. La lauda i la tomba, descobertes fa més de cinquanta anys per l'equip de Marià Ribas, no tan sols és un testimoni únic a tota Espanya sinó que, també, enllaça la història de la ciutat amb un període, el posterior al domini romà, del que en sabem molt poques coses. Una sí que la intuïm: el lloc de l'actual Basílica no tan sols atresora testimonis de la llarga història de la ciutat, ben concetrats (i alguns encara per descobrir, suposo) sinó que probablement dóna continuïtat al culte romà (en vaig parlar aquí). Ara la podrem contemplar en directe i aquesta és la meravellosa notícia. 

Del final de la romanització, el domini visigòtic, fins a l'inici de l'edat mitjana, hi ha llacunes importants a la historiografia local. El malauradament desaparegut Joan Bonamusa hi dedicà la seva tesi doctoral que, per sort, fou publicada fa poc. La descoberta recent d'unes restes visigòtiques (arrianes) d'una suposada segona seu episcopal a Barcelona a l'actual basílica dels sants Just i Pastor obre noves perspectives d'estudi de més gran abast sobre aquest període i segur que les aportacions historiogrpàfiques i arqueològiques mataronines hi poden ajudar.

El segon motiu de festa es deu a la inauguració, aquest diumenge a les 12, de la nova Biblioteca Antoni Comas, a l'edifici modernista que fou escorxador municipal (i que dóna nom al veïnat, generat a partir d'habitatges de protecció oficial dels anys cinquanta que ja van superar la Guerra de l'Al·luminosi). Em satisfà per molts motius. Primer, perquè va dedicat a un prohom mataroní, catedràtic de literatura catalana, que morí massa aviat. Recordo amb emoció quan, als meus dotze anys, vaig assistir a l'acte d'homenatge que se li féu al Foment Mataroní i quan, després, vaig poder llegir-lo sobretot com a co-autor de la Història de la Literatura Catalana, que és un punt de referència indiscutible. També per mi.

En segon lloc, per la recuperació patrimonial i urbana de l'edifici i el recinte de l'Escorxador, tasques que foren portades a terme mentre jo era regidor amb molt esforços per part de molta gent. El trajecte ha estat llarg i no m'estendré. Però només diré que la recuperació d'aquest espai era decididament estratègica per donar continuïtat urbana (és a dir, treure de l'aïllament) al barri de l'Escorxador que, junt amb el del Palau i el de Rocafonda, van establir un mecanisme coordinat (entre les associacions i entre les administracions) per refer-los de dalt a baix (i evitar un daltabaix, també). Primer, la col·laboració institucional passà per l'Ajuntament i la UE, que hi té molts fons dedicats. Després (i de forma molt directa se'n beneficia aquesta nova infrastructura), amb la Llei de Barris impulsada per Maragall (i rebutjada pels governs Pujol i ara eliminada pel govern Mas). De les peripècies que van haver de fer-se per arribar fins aquí (entre elles, un costós trasllat dels serveis de manteniment municipal) recordo més aviat l'oposició de l'actual alcalde, aleshores conspicu cap de l'oposició. Aquest que ara es queixa de l'herència rebuda sense la qual avui no hi hauria biblioteca. Ni res del que ara defensa, o inaugura, amb tant de somriure hipòcrita. Per sort, quan va entrar estava gairebé acabada i no ha tingut més remei que acabar-la.

I, en tercer lloc, perquè s'obre la segona biblioteca pública de Mataró, després de la Pompeu Fabra i després de la famosa Biblioteca Popular de Caixa Laietana, que són dues joies locals, us ho asseguro. Hi ha qui presagia, amb la digitalització, que desapareixeran les biblioteques. No és que no m'ho cregui, que no m'ho crec; és que veig que sempre diuen això els que troben innecessàries les despeses perquè la cultura i el coneixement arribin al màxim nombre de persones possibles. O que ho facin juntes, que -tot i que en silenci- s'hagin de relacionar, de trobar-se, de compartir. Els nous profetes de l'individualisme rebran una saccejada, aquest diumenge. Celebrem-ho.

Fotos: Ajuntament de Mataró.