Pàgines

▼

dissabte, de març 09, 2013

No m'enlluerna Ítaca


No m'enlluerna Ítaca. Dubto que cap viatge
pugui ser res que el viatger no sigui
abans de començar-lo.

Joan Margarit, fragment de "Cançó agraïda", a Es perd el senyal, Ed. Proa, Barcelona, 2012, p. 87.
Foto: obra de Louis-Vicent-Léon Pallière "Ulisses i Telèmac massacrant els pretendents de Penèlope" (1812)
a

2 comentaris:

  1. Anònim11 de març, 2013 11:56

    si, caram! A la conferencia episcopal espanyola, (com al PP) la mera menció d'Itaca els hi fa sortir sarpullits. Com podies tu opinar d'un altre forma?




    ResponElimina
  2. Ramon Bassas11 de març, 2013 13:03

    - Anònim,

    primer: això és un vers d'un llibre que no és meu. El vers em sembla molt interessant en el debat sobre si és el destí (o els horitzons que ens plantegem) o som ja nosaltres el que ens 'conforma'.

    Segon: si t'agrada el tema, proposo que llegeixis el poema sencer (i el llibre, de pas), que es ven a qualsevol llibreria.

    Tercer: certament, el terme "Ítaca", l'illa on torna Ulisses a l'Odissea, ha estat designat par massa coses, fet que -per mi- contribueix a banalitzar-lo. Però la metàfora serveix igual, crec. Compte: ja som el que som.

    Quart: No sé què hi pinten ni el PP ni la Conferència Episcopal Espanyola en aquesta particular hermenèutica.

    ResponElimina