¿Pau al Kurdistan?

La sensació que tenim en llegir el diari és, a vegades, tan angoixant (a no ser que esmorzem una mica de cinisme tot llegint-lo) que sovint no ens aturem prou en avaluar les bones notícies i les oportunitats. L'alto el foc que ahir va proclamar la guerrilla kurda, fruit de les negociacions amb el govern turc fan  molt bona pinta i, com a mínim, ajuden a no incrementar els conflictes de la zona (els kurds viuen entre Turquia, Iran i Iraq). No sé pas com continuarà, això, però seria molt bo per tothom que s'acordés un procés satisfactori per tothom. 

Turquia acull altres minories nacionals (georgians, armenis, àrabs...) i té molt bona part del país amb uns índexs molt baixos de desenvolupament, davant una economia que creix i unes rendes més equilibrades que no pas fa un temps. És a dir que la pau, a banda de les seves innegables conseqüències pròpies, podria contribuir a un creixement econòmic que oferís, als països de l'entorn (i Turquia és un país influent) la següent recepta: una política de pacificació dels conflictes, una experiència democràtica de l'islamisme moderat i una política de redistribució són alternatives possibles a la regió.

No tot són flors i violes i el camí tampoc serà tan senzill. Però ens trobem davant una fórmula interessant just al costat de l'epicentre dels principals conflictes dels darrers temps. El sud d'Europa ho ha de veure com una altra oportunitat (inversions, aliances, etc...) tot i que els sectors en els quals pot créixer l'economia turca (penso en el turisme, per exemple) poden ser directament competència dels nostres.

Vaig visitar el Kurdistan turc fa una colla d'anys, un lloc bonic, calorós i bastant deixat de la mà de Déu. Amb gent poruga i recelosa dels turcs. I molt amable. No sabeu com m'agradaria veure-hi canviar les coses.

Gràfic: El País