Vana bellesa

Organitzada conjuntament amb la National Gallery de Londres, Caixafòrum acull els darrers dies de l’exposició “Seduïts per l’art” en la que explora les relacions entre les arts plàstiques i la fotografia a partir d’algunes peces seleccionades d’ambdues tècniques que permetin veure’n les similituds i les diferències, tot i que, segurament, la irrupció de la fotografia a finals del segle XIX influí notablement en la manera de fer art des d’aleshores. La mostra està establerta temàticament (religió, guerra, bodegó, retrat, cos i paisatge), amb algunes descobertes interessantíssimes, i descriu quines són les possibilitats de la fotografia respecte a la fascinació que sembla provenir dels temes, les tècniques i la poètica desenvolupada ara i adés per la pintura i l’escultura, tot i que, com deia, aquestes també hi responen.

Des el meu modest punt de vista, en proposo vuit. En primer lloc, òbviament, la de l’evocació o la inspiració per crear una peça nova. En segon lloc, la de fer una nova mirada al propi fet artístic, bé descobrint noves perspectives a la proposada, bé fotografiant el fet artístic (pintar, posar...), bé intentant anar més enllà (ampliar el zoom) o bé convertint en artístic un fragment de realitat que no havia estat pas imaginat per això. En tercer lloc, la fotografia pot servir també per replicar l’obra, tal qual o amb varietats substancials. En quart lloc, per fotografiar els artistes o, com en alguns casos, fer-ho entre ells.

En cinquè lloc, la fotografia pot recontextualitzar, imaginar-se el mateix però en diferents llocs i espais. En sisè lloc, és una bona base per a la innovació (collages, colorejats, etc...). En setè lloc, la fotografia permet ampliar quasi fins a l’infinit els arquetips que ens llega l’art clàssic. I, finalment, per mi el més interessant, imaginar què passa després (o abans) de l’instant immortalitzat per l’artista.

Per aquest darrer cas, posaré dos exemples. Un és l’artista José Manuel Ballester, que s’ha especialitzat en fotografies de gran format sobre obres famoses, retocant-les fins que desapareix tota presència humana. En aquesta mostra hi ha els afusellaments de la Moncloa, de Goya. Sense els soldats i els ajusticiats, sense el reu que mor davant el fusell, el paratge desolat, amb el fanal a terra, ens diu també moltes coses sobre la buidor, sobre el llast posterior de la mort. El segon exemple és un vídeo de càmera ràpida de Sam Taylor-Wood, que exposa com es va podrint una cistella amb fruites i, de cop, se’ns aclareix tot el sentit de le natures mortes: aprofita aquest moment de vana bellesa, perquè no torna. Vosaltres, aprofiteu aquesta oportunitat i gaudiu-ne abans no tanqui.

Ramon Bassas

• Article aparegut a la revista Valors (maig 2013
• Seduïts per l’art es pot veure fins el 19 de maig a Caixafòrum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8, Barcelona)