La doble contradicció en qualsevol cap d'un occidental demòcrata és, d'una banda, que s'usin mètodes no democràtics per preservar els valors de la democràcia i, de l'altra, que s'usi la democràcia per malmetre els seus valors. I la pregunta que si, a la llarga, un cop d'estat amb la millor de les intencions (sembla) serveix prou a aquestes intencions o reforça la legitimitat dels que (sembla) que l'havien perdut. I el neguit de si el tan necessari pensament feble, l'enfonsament dels macro-relats castradors i l'obertura cap a "totes les opcions" (no es deia així una candidatura de l'esquerra abertzale?), no genera, de fet, el retorn a opcions excloents i fortes.
La doble contradicció en qualsevol cap occidental demòcrata davant el cop d'estat a Egipte bascula, com sempre, entre l'imperatiu de Kant i l'imperi de Maquiavel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada