Els goigs de Mataró

Els amics del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró han tingut l'esplèndida iniciativa de dedicar algun article del seu darrer número (106), una exposició i una conferència del Dr. Joan Carreres i Péra als goigs relacionats amb la ciutat. Ja sabeu, són aquells fulls dedicats a l'advocació d'un sant o santa, escrits en vers, per ser cantats quan se celebra la festa d'aquesta advocació i fora de la litúrgia (per exemple, quan ja s'ha acabat la missa). El proper dimecres dia 17 de juliol, just deu dies abans de la festa major de les Santes, a les 19:30h, es mostren totes tres coses a l'estatge de l'entitat, al carrer Beata Maria núm. 3, acte que us recomano de tot cor.

Per dues raons, fonamentals. En primer lloc, perquè m'agraden molt i els col·lecciono. Pels entusiastes del "fet diferencial" diré que és un gènere literari propi de la nostra llengua, tot i que també n'hi ha en castellà. Fora de Catalunya pràcticament no se'n troben. Pels que us agraden els "artefactes" literaris diré que els goigs inclouen diverses "disciplines": la poesia popular-religiosa (encara que n'hi ha de 'laics'), el dibuix (inicialment en boix), el propi objecte de paper, generalment de la mateixa mida, la música i el cant, almenys. Pels que els interessi estudiar com som (o hem estat) els catalans, hi pot trobar als goigs referències ingents de llocs, històries, precs curiosos (que projecten les pors i els anhels de cada moment), derivacions interessants sobre la doctrina oficial, reminiscències d'altres fonts i un llarg etcètera. 

Com va dir fa poc el propi Joan Carreres i Péra (Butlletí dels Amics dels Goigs, juny 2013) l'origen dels goigs s'ha d'anar a trobar en l'època medieval, i no és fins al segle XV, amb l'adveniment de la impremta, que comencem a tenir-ne testimoni. La seva popularització, però, no arriba fins a principis del segle XVII, que és quan prenen l'estructura que coneixem, de manera que mossèn Carreres qualifica com a "etapa d'or".

I, en segon lloc, us ho recomano perquè centrar-se en els goigs mataronins permet fer-se una idea més exacta del nostre Barroc, de la nostra història local, del caràcter dels mataronins forjat en una època esplèndida (i amb les seves ombres, com la pesta) i, especialment, del que costa sempre entrellucar dels llibres i estudis històrics. l'"ànima" de la població. El seu ànim, sí, però també la seva percepció espiritual, la seva perplexitat, els seus anhels més íntims, les seves demandes més bàsiques. Un diàleg de "frontera", com li agradaria dir a Eugenio Trías. Repassar tot això a través de les devocions, comprovar què en queda i què no, en aquesta societat tan secularitzada com reencantada, veure que tot això ens ha anat fent crec que, com a mataronins, és una enorme oportunitat.

Dues coses més, al respecte. D'una banda, celebro que aquest tema sigui tractat pel Museu Arxiu a les portes de la nostra festa major, on els goigs de les Santes Juliana i Semproniana, el dia 27, després de la magnífica Missa amb música de mossèn Blanch, hi tenen un cert paper. Sempre dic que l'Església ha de trobar el seu lloc, a la festa major, més enllà d'organitzar la Missa. Francesc Torralba diu que "la festa és inherent a la fe" i més aviat sembla que relacionem la fe amb coses tristes. Una de les aportacions, per exemple, pot ser la de rescatar les formes d'interpel·lació cristiana a la festa com, de fet, són els goigs.

De l'altra, un prec. En alguns municipis ho han fet. Quan puguem, no aniria gens malament editar els goigs de Mataró, en facsímil, agrupats amb una carpeta i, qui sap, si amb algun estudi introductori. Això val quartos, sí, però crec que seria un originalíssim present que es podria posar a la venda. Mentre això no arriba, preguem cantant als sants, però sobretot a les Santes, que un dia o altre ho puguem veure.

Altres posts sobre el tema: Dos webs que fan goig, Goigs amb QR, Fer el sant, Armats de Passió, L'Església de la festa.