En una sola persona

Vaig descobrir John Irving a partir d'Una dona difícil (Ed. 62, Barcelona, 1999) i des d'aleshores m'he convertit en lector fidel de les, si no m'erro, quatre novel·les posteriors. Seguint un esquema argumental molt similar que ben bé podria anomenar-se autobiogràfic (la vida d'un noi, sense pare i distant amb la mare, iniciat precoçment en la sexualitat, vinculat a la lluita lliure, amb vocació d'escriptor, que viatja, que passa una temporada al nord-est dels Estats Units, retrospectiva de tota la seva vida), l'autor hi introdueix una trama com una mena de recerca i s'endinsa, també, en algun submón concret. Aquest estiu he llegit En una sola persona (Ed. 62, Barcelona, 2013, trad. Marta Pera) En aquest cas, la trama gira al voltant de la descoberta, i la gestió, de la condició homo i bisexual, a partir de diferents contextos (i adversitats) i amb la necessitat, gairebé la reivindicació, de no etiquetar les persones en funció de la seva condició sexual.

He trobat aquesta glossa de Xavier Serrahima, a Núvol, que ho explica molt bé. En algun altre lloc vaig llegir que segurament no ens trobem davant la millor obra d'Irving i potser és cert. De tota manera, m'agradaria destacar-ne dos aspectes. En primer lloc, la cruesa i la proximitat en què es relaten els estralls de la sida, especialment de fa uns anys. Tant les seves conseqüències físiques i psíquiques, que acabaven amb la mort inexorablement, com pel seu impacte en l'entorn social i familiar, inclosos els homes casats amb doble vida. Crec que està impecablement descrit. 

En segon lloc, val molt la pena el paral·lelisme entre la trama, i les peripècies vitals del protagonista (que forma part d'un grup de teatre i que s'enamora d'una bibliotecària), amb les peces teatrals o novel·les que es citen, així com la pròpia interpretació teatral (el fet, per exemple, que els homes representessin papers de dona en una societat on la bisexualitat explícita era impensable). Opino que és una manera molt interessant de recuperar la tradició literària per fer-la viva, actual, bona companya dels dies que ens toquin viure.