Ara, el deute del Rengle

Em sembla que el govern de Joan Mora (alcalde de Mataró) segueix el seu periple de plora-miques pels mitjans locals. Fa un parell de setmanes tocava a Capgròs i aquesta, pel que sembla, aterra a El Tot Mataró. En el primer cas queixant-se del deute "heretat" per l'anterior govern i ara concretant-lo en el "maldecap" de l'Edifici del Rengle. Curiosa manera de fer promoció de Mataró.

A Capgròs em vaig atrevir a fer una rèplica, que podeu trobar aquí (així m'estalvio de repetir arguments), rèplica que comptà amb una contra-rèplica signada pel regidor d'Hisenda actual qui, per cert, no em rebat cap dels arguments. Tan sols troba que són "liberals" que, com tot bon seguidor de mossèn Fèlix Sardà i Salvany, creu que és això un gran pecat. Potser sí.

El cas que ens ocupa, per no allargar-me més, és un altre dels exemples dels que citava en el meu anterior escrit. Projectat i començat a construir en temps de bonança, amb una clara vocació d'acollir empreses pel canvi de model econòmic que li cal a la ciutat, la seva construcció -difícil i entrebancada- ens agafa en plena crisi. Mora, que personalment hi havia apostat volent-hi destinar la seva empresa, se'n retira i a continuació demana que s'aturin les obres "fins que passi la crisi", com si fos un constipat. No per tossuts, sinó pensant exclusivament en acabar al més aviat possible, el Govern anterior decideix enllestir-lo i comercialitzar-lo. 

Obre el març de 2011 amb més del 57% d'ocupació i amb algunes inversions emparaulades, com la de Mercadona, que s'executa un any després. Però abans, a mig 2011, el Govern canvia de color. Des d'aleshores, a banda de queixar-se (què es pensaven que era, governar?) i de mirar si trobaven ves-a-saber-què (repetint auditories gastant-se uns 70.000 euros complementaris), no han aconseguit ni una sola inversió més, ni una sola empresa més, que ajudi a completar el finançament de l'edifici i que, sobretot, ajudi els mataronins instal·lant-hi activitats econòmiques.

L'Edifici del Rengle, a més, contribuí estratègicament a la retenció de talent d'una firma tan important com Abanderado (uns 130 treballadors, si no m'erro); la divisió de més valor afegit de la qual va quedar-se a Mataró, després d'haver decidit anar-se'n, en conèixer les condicions competitives del seu nou emplaçament. Ja es veu que això, per Mora, és un maldecap. Tan senzill i maco que és muntar trobades de burros!

En fi. Com deia fa quinze dies, el Govern de Mora tan sols ha obert el primer sobre. Estem delerosos que obri el segon ("faci un pla"), a veure què coi proposa, a banda de fer de ploranera d'unes exèquies de pa sucat amb oli. I que vagi ràpid, que li queda poc temps per obrir el tercer sobre.