No he vist que els mitjans locals (que no ho he vist no vol dir que no ho hagin fet) hagin explicat que Manolo Escobar, que morí divendres passat, hagués debutat com a tal ("Manolo Escobar y sus guitarras") a Mataró, a l'avui extingit teatre Clavé, pels volts de Nadal de 1957. El meu pare sempre me'n parlava, perquè hi havia assistit. No crec que reveli cap secret d'Estat si dic que, un temps abans de 2007, vaig intentar que l'Ajuntament de Mataró organitzés algun esdeveniment amb l'artista, però vaig tenir diguem-ne poc èxit (perquè després les males llengües diguin que manava tant!). Amb el cinquantenari del debut del pintor Hernández-Pijuan em va passar el mateix.
Un dia de 2008, crec, en una excursió on vaig coincidir amb l'amic Xavier Manté, vaig saber dues coses que ignorava completament i que em causaren una gran alegria. Una, que ell havia estat un dels organitzadors de l'espectacle on va debutar, on es recaptaven fons pels pobres d'aleshores, i, dues, que estava preparant un nou espectacle amb el cantant per recaptar fons pel Tercer Món (Manté és un actiu membre del grup tercer Món de Mataró).
El Capgròs se'n va fer ressò d'aquesta manera: "Corria el 21 de desembre de 1957 quan un jove cantant badaloní debutava dalt d’un escenari en motiu del V festival pro Nadal del necessitat. Escobar va convèncer Xavier Manté, un dels organitzadors d’aquest esdeveniment, que era vàlid per fer la seva actuació a l’extint teatre Clavé amb una actuació al menjador d’en Manté. “Ja teníem el cartell ple de grans artistes, però em van dir que tenien un xicot que cantava molt bé i l’actuació que va fer a casa meva amb els seus germans em va convèncer”, explica el mataroní". O sigui que Xavier Manté li va donar el vist-i-plau a manolo escobar perquè fes la seva primera actuació. Genial.
El mateix setmanari explica com va anar que Escobar tornés a la ciutat, tot i que fos un any més tard (encara no) dels seu cinquantenari sobre els escenaris. "Ara fa uns mesos, Manté va posar-se en contacte amb Justo Molinero per explicar-li que feia mig segle del debut de Manolo Escobar a Mataró i per transmetre-li que seria especialel seu retorn a la capital del Maresme. El conegut periodista radiofònic va posar fil a l’agulla i va gestionar els contactes pel retorn d’Escobar. “Ell va dir que estava encantat d’actuar de nou al Clavé, tot i que ja li vam dir que aquest teatre ja no existeix”, explica Manté. El cantant torna a Mataró per participar en el projecte solidari ‘Mujeres de Unión de la Selva” i de la promoció ciutadana dels missatges de solidaritat, germanor i cooperació entre els pobles del nord i del Sud."
Jo hi vaig anar, en una de les actuacions (va omplir el teatre Monumental dos dies), i m'ho vaig passar pipa. Va ser com una mena de tribut a la història d'on venim, el llegat que se'ns trasmet de gent com el meu pare o com en Xavier, d'una història que conté també ritmes de porompompero, que no sé si tindrem la gràcia de traspassar més enllà de nosaltres, com ells han fet, abans que no sigui massa tard. I no parlo tan sols de Manolo Escobar, que en pau descansi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada