Digueu-me pepa, però un dels millors article que he llegit sobre les oportunitats que obre el nou Papa (tot i les meves reticències) el llegia a La Vanguardia aquest dilluns. El podeu trobar a la web de la Fundació Jordi Pujol (aquí) i és escrit per Antoni Puigverd. Pepa, dic, perquè el títol, "A favor de l'amor", bé podria il·lustrar qualsevol cançoneta d'adolescents. No. És un magnífic text que, òbviament, depassa l'interès propi dels que som cristians, en què, entre d'altres coses, lliga la gran aportació teòrica del predecessor pontifici als "gestos" de l'actual, amb un brillant final. No són les idees, és l'amor.
En un altre registre, la periodista Mònica Terribas avaluava ahir aquest canvi també sobre les formes, a la inauguració del curs de la Fundació Joan Maragall (aquí), com glossava just després Jordi Llisterri al seu bloc. Bergoglio, així, aplicaria les tècniques del lideratge modern, situant el llenguatge i la seva posició "darrere" la gent, com una mena d'entrenador, més que no pas un golejador.
Són enormes, les expectatives. I la confiança. Tant de bo es compleixin, les primeres, i es correspongui, la segona. I tant de bo ho sapiguem llegir bé. No és el relativisme, el que s'imposa, com bé diu Puigverd. Avís per a navegants sobre el líquid baumanià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada