A propòsit de la Declaració pro-Gaudí

A finals de novembre, aprofitant la commemoració del 130 aniversari de la construcció de la nau de blanqueig de l’antiga Cooperativa Obrera Mataronense, la primera obra d’Antoni Gaudí, la capital del Maresme va reunir un conjunt de responsables, públics i privats, dels edificis de l’arquitecte de la Sagrada Família per signar una Declaració de Mataró, un document de compromís per salvaguardar aquest patrimoni. Els signants de la senzilla declaració corresponen als responsables de Pedrera, la Casa Batlló, la Casa Vicens, la Torre de Bellesguard, el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell, els Pavellons de la Finca Güell (Universitat de Barcelona), el Parc Güell (Ajuntament de Barcelona), el Col·legi de les Teresianes, la Sagrada Família, Amics de Gaudí, la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, els Ajuntaments de Reus i Riudoms, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Nau Gaudí.

El gest, acollit amb gran solemnitat sota els arcs parabòlics que ja anuncien les grans obres posteriors, té, de moment, més de simbòlic i d’expectativa que de res en concret. La Generalitat de Catalunya ha anunciat un organisme que en faci el seguiment, tot concretant les enormes possibilitats que aquesta sinèrgia pot comportar quant a finançament, projecció i discurs sobre Gaudí més enllà de l’exitós -turísticament, almenys- temple expiatori. Només per plantejar-se aquestes expectatives, el gest, però, és mereixedor de totes les lloances i felicitacions.

Això ens porta a pensar, més enllà, en la necessitat d’una major cooperació entre els agents privats i públics en el món de l’art. No surt del no-res. Els nostres museus més importants compten amb col·laboració privada, són destinataris de fons privats i, els comissaris, compten sempre amb la participació de col·leccionistes a l’hora de programar. Però em temo que encara cal molt més. Qui sap què fa que hi hagi gent, encara avui, que dediqui part de la seva fortuna a constituir una col·lecció privada. O qui sap si és una sort o una desgràcia heretar un edifici de gran valor patrimonial. O qui sap si hi ha encara algunes iniciatives a explorar. Com, per exemple, la que fa anys va aixecar polèmica, que consistia en el lloguer de quadres d’un museu per a la decoració temporal de cases o d’empreses. Una idea que sorgia per la necessitat d’obtenir més ingressos i que jo trobo genial.

Segur que el treball d’aquest organisme al voltant de l’obra de Gaudí obrirà noves perspectives i, ves a saber, potser idees per copiar en altres àmbits de l’art. Benvinguda.

Article publicat a la revista Valors (desembre 2013)

Foto: Ajuntament de Mataró