L’any del Greco. Cap a Toledo.

No sé si heu estat mai a Toledo. És una ciutat magnífica que conserva el llegat d’haver estat regne visigòtic i capital de l’Imperi fins a Felip II i que enguany celebra el quart centenari de la mort del Greco, on hi vivia des de 1585, precisament per haver estat expulsat com a pintor de la cort de Felip II, i que esdevé de gran importància en la seva obra. Una sèrie d’exposicions (entre elles, una al Prado, a Madrid) i d’actes culturals de diversa índole s’aniran programant per aquest 2014 i, sens dubte, és una bona excusa per escapar-s’hi.

Diré només tres coses de l’empremta de Doménico Theotocópuli, que va néixer a Candia, capital de Creta, quan l’illa pertanyia a la República de Venècia, i que arribà a Espanya després d’un pas de formació a Itàlia. Pintor d’icones a la seva illa natal i deixeble dels pintors del Cinquecento, El Greco representa com ningú la ruptura, especialment a l’art espanyol, amb la pintura del Renaixement. El seu tractament del rostre com una “cartografia” (com diu Calvo Serraller) o l’autonomia del paisatge com si fos un personatge més (com a Vista de Toledo, 1604-1614) inauguren una etapa fecunda que Manet, el 1865, ja citava com a diàleg soterrat de fons entre el nostre autor, Velázquez i Goya. Primera reflexió. 

La segona, conseqüència de la primera, és que El Greco representa molt bé els pressupòsits de la Contrareforma (que té a Toledo les plataformes més avançades) o, més aviat, la seva influència al món de l’art, més concretament en l’incipient Barroc espanyol. La intensitat expressiva (pictòrica) front a l’ordre (linial), la recerca de la profunditat, fins i tot en el que sembla més trivial, l’organicitat i sensualitat en detriment del racionalisme, l’ambigüitat de la llum, l’explosió del color (que el naturalisme aniria enfosquint, després)... 

 I la tercera reflexió, conseqüència de l’anterior, se centra en la influència de l’autor en l’art avantguardista. Almenys dues exposicions ho tractaran, enguany. La tendència anti-classitzant, el to marcadament expressionista, o la tècnica de ruptura figurativa, són algunes de les característiques que l’acosten del Romanticisme fins a les avantguardes del segle XX, el segle on El Greco fou rescatat de l’ostracisme.

Podeu trobar tota la informació de l’Any Greco a la web http://www.elgreco2014.com/
Il·lustració: El Greco, La apertura del quinto sello, 1608-1614, MOMA, Nova York
Article per a la revista Valors (febrer 2014)