El whatsapp de l'Ajuntament

Foto, amb falta d'ortografia inclosa, de Diari Maresme.

Em vaig fer el ferm propòsit de glossar públicament aquelles coses que el govern actual de l'Ajuntament de Mataró -que no és "dels meus"- faci bé, a parer meu. Crec que és un bon exercici, sobretot per mi. També he de dir que m'ho posen molt difícil. Avui, però, és motiu de joia la iniciativa de fer servir el canal whattsapp de l'Ajuntament, inaugurat fa uns mesos, per accedir a un munt d'informació automatitzada. I ser-ne, pel que es veu, pioners. Se'n parla a El Periódico, aquí, i val a dir que el projecte ha estat desenvolupat pel TecnoCampus, aquella "aposta estratègica" de la que se'n fotia l'actual alcalde just abans de ser elegit. Ves.

El més novedós, aquí, és la tecnologia. La capacitat per respondre ràpidament i personalitzada una informació a través del mòbil és un garn avantatge. L'ampli ús de l'aplicació, especialment gràcies a la tgran cobertura popular dels smartphones, pot convertir-ho en un èxit, fàcilment exportable a altres municipis i a molts altres serveis o empreses.

Al darrere, tot i així, hi ha un treball ingent de sistematuització de la informació municipal que, en realitat, ve fent-se des de fa molts anys amb gran professionalitat per part dels treballadors municipals. El tema el conec prou bé. Vaig ser regidor de serveis centrals quan vam organitzar la sistematització de l'atenció ciutadana, primer de forma presencial (les oficines d'atenció ciutadana) i després de forma telefònica, oferta que va fer créixer notablement la demanda d'atenció, per cert. Ho vam fer, ho recordo, aprofitant unes obres de remodelació de l'Ajuntament i sense ampliar ni una sola persona la plantilla municipal. Més tard, altres companys van seguir la feina per traslladar-ho a internet. Allà vaig aprendre que la feina més crucial i dura és la recopilar la informació, gestionar-la, descriure els tràmits, modificar-los i racionalitzar-los, proveir el know-how de mil casuístiques quotidianes, de marcar-se objectius de qualitat i rapidesa en els indicadors d'atenció ciutadana, etc... I que, després, la tecnologia ja faria la resta. Sense el primer, però, no podria haver fet res.

També vaig aprendre que aquests processos resten sempre "amenaçats" pels vicis inherents en les grans organitzacions; la informació en compartimens estancs, la divergència, els dobles circuits, la mandra... i que, per tant, la feina mai no s'acaba. Celebro seriosament que el Govern actual s'ho hagi pres seriosament i proposi nious reptes per no abaixar la guàrdia. Val la pena.