Pàgines

diumenge, d’abril 13, 2014

Reivindicar la República?


Ja entenc que, en un país com el nostre que, en els dos últims segles, ha viscut amb compta-gotes els anys de democràcia (tot i que ja en portem prop de quaranta, amb aquesta que posem en dubte cada dia...), es tendeixi a recordar amb orgull la II República espanyola, clausurada després de la victòria a la sagnant guerra civil fruit d'un alçament feixista. Jo mateix m'he dedicat, quan era primer secretari del PSC  a Mataró, a buscar els lligams que ens hi porten, homenatjant vells militants socialistes, recuperant la seva història i agraint-los haver sabut portar la flama democràtica i socialista en els anys de la foscor, a la dictadura. I s'ha de seguir fent, sí.

Però, en canvi, no em trobo gens a gust amb la idolatrització d'aquell període o, fins i tot, del règim republicà. D'entrada, en sí mateix, "republicà" no vol dir massa coses; eren repúbliques les dictadures argentines i xilenes i els règims comunistes. I són monarquies constitucionals les democràcies més avançades d'Europa. Quant a la nostra experiència iniciada el 14 d'abril de 1931, sempre he trobat a faltar una revisió crítica, des de l'esquerra, d'aquell període. L'anticlericalisme o la falta de control de l'ordre públic no em semblen aportacions massa sensates, per exemple. Potser per això, la dreta més radical, s'ha atrevit a blasmar-la, des d'uns anys ençà. Una revisió crítica des de l'esquerra, que tindria la màxima legitimitat per fer-se, ho podria haver minimitzat.

Per això, de cara a demà, que se'n commemora l'aniversari, veig amb certa sensació de patetisme el desplegament de banderes republicanes, la "santificació" d'un període convuls i amb molts aspectes crítics i la sensació d'assistir a una altra simplificació extrema de la política, com crec que passa amb l'independentisme. Que consisteix en pensar que una paraula, que una determinada forma d'estat, pot canviar tant i tant les coses com diuen. No, senyors; els canvis que li calen al país, al món, són tan profunds, tan complexos, tan importants, que una simple "delcaració (republicana, independentista o les dues coses) no resoldrà sola. Crec que els que eren al balcó, aquell 14 d'abril, bé ho devien pensar moltes vegades, després.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada