Els personatges de Tusquets

Un bon llibre per aquest estiu és l'últim que ha escrit l'arquitecte i pintor Óscar Tusquets, Amables personajes (Acantilado, Barcelona, 2014), del qual m'agrada molt el que escriu, hi estigui o no d'acord. Té un estil molt directe i basteix retrats de persones que admira ("amables", és a dir, que es fan estimar) sovint des d'una anècdota molt reveladora i divertida. Cita, de Mérimée la frase "De la historia solo me interesan las anécdotas" per advertir, a continuació, "por favor nitelectuales, denme anécdotas, que las conclusiones ya las sacaré yo mismo" (p. 203).

Agraiexo que Tusquets no amagui dues coses. Una, allò que no li agrada dels personatges, fet que s'acostuma a obviar quan parlem d'algú que admirem. Dues, els canvis propis d'opinió, que sovint són presentats com a febleses. Els seus canvis respecte a Dalí o Gaudí són, trobo, molt reveladors.

Enmig, una certa idea de l'estètica, de l'art (un gran artista és a qui l'obra depassa a bastament les seves intencions conscients, dirà a la p. 167), de la noció d'amistat, del ridícul, del mestratge, del país que ha evolucionat amb ell, etc... i una constant reivinficació de l'experiència com a font de coneixement. Que és just el que espero que, per molts anys, ell, tots vostès i jo mateix, acabem adquirint abans de llençar-la al nínxol.