Pàgines

dimarts, de juliol 22, 2014

Quim Puig, les emocions de la festa

Foto: Quim Puig
Diuen que Joaquim Mir, quan buscava boniques vistes a Mallorca o on fos per pintar i trobava un bon paisatge, es girava i es deia: “ara pintaré just el que hi ha a l’altra banda”. Com si aquelles plantes, roques o camins tinguessin més mèrit pel fet d’haver contemplat cada dia, des de sempre, aquest magnífic paisatge. A les fotos que surten a la premsa els dies del Saló Eròtic de Barcelona passa una cosa semblant. Les més interessants corresponen a les cares dels assistents, que diuen molt més del desig i la condició humana que les acrobàcies que van a veure. 

El fotoperiodista Quim Puig (Tordera, 1975) exposa fins a finals de mes, a Mataró, la seva particular mirada de la festa major d’aquesta ciutat, Les Santes, protagonitzant l’exposició anual del fotògraf oficial de la festa de l’any anterior. La seva mirada, en rigorós blanc i negre, que només abandona en una petita sèrie de quatre instantànies en que es relata, literalment, l’erecció de Robafaves, el gegant més represntatiu de la ciutat, entre masses. També es fixa justament en l’impacte de la festa i els seus moments a la cara de la gent. La cara de la gent ho diu tot. 

A l’art, aquest és una de les grans aportacions de la modernitat. Que per la cara paguem. La quantitat d’emocions que és possible de descriure en els retrats té el seu precedent, o correlat, en els estudis d’expressions que es van fer famosos als segles XVI i XVII i, en la pintura, en alguns quadres corals en què cada personatge representa una emoció. El seu clímax el situem en el Romanticisme que, també en les representacions costumistes, prioritza l’emoció, en sintonia amb una gran força oculta de la Natura. 

 Tot això per dir que Quim Puig fa, des de la fotografia, el mateix. La força oculta és la festa i el que la posa en dansa són els seus rituals. La diversitat emocional es palpa en cada rostre i es concentra, sobretot, als ulls negríssims que ens miren. L’espai urbà es posa a disposició de la festa, com un personatge més, però molt discret. La tensió jo/nosaltres que viu tot esdeveniment festiu es posa de manifest de manera molt eloqüent; a la festa tots fem el mateix, com si no ens fes res representar els bens adotzenats que som, però el que compta és exactament tu què hi fas en aquest ramat, com l’àvia que fuig de les espurnes. 

Article per la revista Valors (juliol 2014)
 “Gent x Santes. Fotografies de Quim Puig” es pot veure a l’Ateneu Fundació Iluro (La Riera, 92; Mataró) fins el 29 de juliol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada