La vida de Sepúlveda

Veig que va ser el 2007 que vaig parlar de Luis Sepúlveda, arran d'un conte que li havia llegit. Això vol dir que feia almenys set anys, crec, que no llegia aquest magnífic contador xilè resident a Gijón fins que ha arribat Historias de aquí y de allá (Ed. La otra orilla, Barcelona, 2010), un conjunt de vint-i-cinc articles i reportatges escrits en premsa dels vint anys previs a la seva publicació. Molt ben escrits i amb una fina ironia que els fa encara més deliciosos. 

Els articles permeten repassar, també, la vida de l'autor marcada per l'exili, l'inici d'una nova vida a Hamburg i la seva estada a Espanya. L'exili i el retorn, les anècdotes categoritzades o les necrològiques més entranyables són motiu d'un deliciós relat, ben narrat i dotat del gruix de l'experiència, tant persaber romandre fidel als ideals com per mirar críticament la pròpia trajectòria. Per exemple, quan, després de queixar-se del cop abrupte a la democràcia perpetrat per Pinochet, reconeix:

Y recordé, también, con una mezcla de dolor y de vergüenza, que yo fui también uno de los que, con las más dudosas interpretaciones del marxismo en una mano y las más nobles de las intenciones en otra, dieron los primeos goples mortales a esa vida democrática y sana.
(p. 12)

P. S. He deduït que la societat editora d'aquest llibre s'ha extingit. No sé si queden exemplars ni qui s'ha quedat els fons, en el seu cas, o els drets. És una pena. És un bon llibre i l'autor, amb més de 18 milions d'exemplars venuts d'El viejo que escribía canciones de amor, se l'ha de conèixer.