Com que les efemèrides bé han de servir per alguna cosa, m'he proposat llegir el que encara no havia llegit de Santa Teresa de Jesús, de la qual enguany en commemoren el 400 aniversari del seu neixement. He començat pel Libro de las fundaciones (Alianza Ed., Madrid, 1984) que, de fet, caldria llegir després del Libro de la vida; però el cert és que no el trobo (sé que el tinc, però no sé on) i ho deixaré per més endavant. Les impressions que en trec després de llegir-lo, així, desordenadament, són aquestes.
En primer lloc, trobo interessantíssim l'ús del castellà popular, fins i tot amb expressions avui anacròniques i ortografia més que discutible, que Teresa posa al servei d'una prosa diàctica, diàfana, amb l'objectiu de relatar com s'esdevenen els fets de la seva missió fundadora i com resol els conflictes en què es troba.
En segon lloc, sense afirmar que es tracti d'una "feminista" (no qüestiona el sistema patriarcal ni molt menys), sorprèn encara avui la seva determinació i posició d'igualtat en la negociació amb els homes, la seva lluita per la dignitat de les monges, la seva tendresa davant les mostres d'afecte de les dames o les filles (p. 140) i, sobretot, la velada crítica que fa del matrimoni com a "subjecció al marit" contra la vida que ella viu i ofereix que, en plenitud amb Déu, assoleix la màxima llibertat possible. La seva mofa de l'honra o del llinatge (p. 117), o contra la por (p. 243), ens mostra fins a quin punt Teresa es mostrava contra els valors dominants de l'època, tan convulsa.
En tercer lloc, trobo que explica molt bé que això de Déu, tot i gaudir d'experiències excepcionals (místiques), no és pas cosa ni excepcional ni d'àrdua reflexió teològica intel·lectual. "El aprovechamiento del alma no está en pensar mucho sinó en mamar mucho" (p. 62). Aquí és on hi diu la famosa frase que quan ets a la cuina "entre los pucheros anda el Señor" (p. 64). Però Déu tampoc és cosa de posicions acrítiques o melíflues. "Amarían muy mejor no dejándose embobar", diu al respecte (p. 71). O de sacrificis inútils "Dios (...) se contenta más con la obediencia que con el sacrificio" (p. 77.)
I per últim, sorpèn també el tracte íntim i personal amb Déu (també amb el doimoni), amb qui conversa, amb qui es coneix una relació de mútua confiança (vegeu últim paràgraf cap. 24, p. 170) i acompanyament. Un Déu amb qui té "una suspensión que me enajenó" (p. 203) i que, dient-li Espòs, contempla la seva ànima "borracha" en la seva intimitat. (p. 199).
Foto: Teresa de Jesús pintada per J. J. Rubens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada