Jesús és un immoral

Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:

--Si vols, em pots purificar.

Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:

--Ho vull, queda pur.

A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. Li digué:

--Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Mc 1, 40, 45

Sense caure en la provocació, o en la ruptura amb la seva tradició religiosa, Jesús gairebé que la posa de cap-per-avall. Aquest diumenge, com veiem en altres passatges de l’Evangeli, Jesús ens deixa ben clar que, per ell, primer és la persona i després la norma. I que la norma, o serveix a la persona, o no serveix de res. Si ens agaféssim la paraula moral en el seu sentit original (ve del llatí mor-is, que vol dir casa, o siqui que moral són les “normes de la casa”), diríem que Jesús és un immoral. De fet, és d’això els que l’acusen els que acabaran cruficicant-lo. Que la llei sagrada diu que s’ha d’apedregar una dona si comet adulteri, doncs ell pregunta qui som nosaltres per apedregar ningú. Que la llei sagrada diu que en dissabte no s’ha de treballar, doncs ell pregunta qui és primer, si l’home o el dissabte.

En el cas de l’Evangeli d’aquest diumenge, la llei és molt dura contra els leprosos. El Levític [aquí i aquí] posa en paraules de Déu -de Déu!- que se’ls ha de marginar i assenyalar cridant la seva impuresa. Jesús s’ho salta. ¡Se salta la paraula de Déu! Per Jesús, primer és l’home i després la llei i, en tot cas, la llei sempre al servei de l’home, fins i tot si és leprós, és a dir, si hi ha una “justificació” per la seva marginació.

I encara una cosa més. La manera de saltar-s’ho no és “opinant”; més aviat demana silenci al leprós (i aquest, passa de tot, per cert). Jesús se salta la llei moral actuant, posant la seva mà, tocant-lo, “embrutant-se les mans” al marge del què diran o de disquisicions sobre què cal fer. Toca amb les mans enlloc de posar-se a “moralitzar”. 

A mi em sembla que la moral, la moral de la xerrameca, sobretot, és una enorme distracció sobre la vida i les decisions que hi hem de prendre, una mena d’excusa per no “embrutar-se les mans”. Jesús no s’estava per tantes punyetes.

Text de reflexió amb motiu de l'evangeli de diumenge que ve, que he llegit al programa "Creure Avui", de m1tv.