Déu és molt lluny?

En aquest desert del llenguatge
    on ens trobem,
amb un senyal indicador
amb la paraula "Déu"
    gastada i la distància...?

Pietat per al ximple
    que crida obrint la boca:
            Déu és molt lluny?

I el saberut que diu: just o tu ets,
amic.
    Coneixes el somriure
                                 lluent
com la màquina de pensar que ha deixat enrera
    la fe?
            Sóc un dels que, mirant
des dels braços oberts
        per abraçar el futur, pot veure
com l'ombra de la Creu
    damunt les superfícies més llises
        es projecta per fer-me ensopegar.


R. S. Thomas, "Direccions", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 153; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).