Tríptic de campanya

1. Monges en campanya

Jo crec que els adversaris de Convergència no han de patir gaire per l'ús electoral de sor Lucía Caram que la coalició ha fet a última hora (una mica com Pujol feia amb els Chunguitos), coincidint amb l'anunci de la germana Teresa Forcades (activa aquests dies a favor de la candidata de Barcelona en Comú) de penjar momentàniament els hàbits per presentar-se a les eleccions. A Jesús també el criticaven per dinar amb fariseus o gastar perfums cars i proposava un regne que era precedit per prostitutes i publicans. Jo, més aviat, si fos de Convergència potser m'ofendria per les odioses comparacions que s'hi poden fer.

Al marge de la curiosa moda de monja mediàtica (de la que en vaig parlar aquí), que ràpidament la política -com altres productes de consum, ha aprofitat- el fet obre un parell d'interrogants, a parer meu. El primer és si és lícit o no que dues religioses (ostensiblement vestides com a tals) participin a la política. I el segon és si és bo. En tots dos casos, avanço, no ho tinc gens clar.

Sobre el primer cas, depèn, esclar. Des del punt de vista del dret eclesiàstic, i de les normes que les respectives congregacions, no en tinc ni idea, tot i que sembla difícil. Des del punt de vista d'un fidel, tot i que a mi m'és completament igual, hi ha dubtes raonables. Des del punt de vista civil, és obvi que el dret de sufragi actiu, així com el d'opinar obertament sobre política, no exclou ni monges ni capellans. Fora dels prejudicis en un país com el nostre, amb una història política tan clericalitzada fins fa no gaire (aquí hi incloc els màrtirs de la guerra civil), a ningú li hauria d'importar que una monja fes propaganda política o s'hi dediqués. La laïcitat també és que això ens sembli possible. I que, en tot cas, tinguem una mica clar on és la ratlla entre la religió i la política, que viuen -fins i tot al cervell- tan a prop, tan "co-implicadament", que diria Lluís Duch.

Sobre si és bo o no, també depèn. Hi ha precedents -i parlo de societats democràtiques- i hi ha de tot, fins i tot a Catalunya. Aquí, crec jo, és on rau el principal problema. Les persones que ens cauen bé, fins i tot si diuen coses generalment assenyades i les practiquen de forma coherent, no necessàriament han de tenir les millors opcions polítiques ni, molt menys, exercir correctament la seva responsabilitat política, si mai fa el cas. La política és tota una altra cosa. Sobretot, la de proposar solucions sensates i concretes a curt, mig i llarg termini, posar-les a l'escrutini públic per avaluar-les (ni religiosament ni moral, sinó política) i decidir, sovint amb costos altíssims a tot nivell i mai entre opcions "bones" o "dolentes" sinó entre les més o menys "convenients". ¿És bo, doncs, o no, que les ciutadanes Caram i Forcades es dediquin a la política? Depèn, doncs, exclusivament del que proposin. Jo me les aprecio i els hi voldria tota la sort del món, però és molt probable que algunes de les seves propostes no les voti ni borratxo de vi de missa.

2. Lora, al loro

Vaig anar al debat electoral de Mataró de dimarts passat al Teatre Monumental, que va ser més bo del que m'esperava, en part gràcies a l'agilitat del format. Parèntesi: El debat que serà recodat per sempre més com el del Museu Bassas (un graciós lapsus de la candidata de Volem). El moment més tens va ser quan la candidata de PxC, Mònica Lora, explicava la seva "repecta" quant a la immigració. Aleshores, un estol de crits (que jo no hagués fet de cap manera, és contraproduent) va impedir, crec, fer un exercici que us convido a fer, a partir de la pregunta ¿És possible fer el que proposa PxC? Com que ningú no ho va dir, ja ho dic jo. No, no ho és perquè res del que va dir és competència municipal. La proposta tenia, a tenor del que ens explicà, tres punts: Un, no empadronar els immigrants, quan la llei obliga els ajuntaments a fer-ho. Dos, enviar les dades a la Policia Nacional quan aquesta ho requereixi. Bé, en aquest cas, la llei també obliga els ajuntaments, que ja hi poden dir missa. Per últim, la millor: expulsar els immigrants il·legals de Mataró. A banda d'imaginar-me com es podria fer, això (furgonetes de la policia local deixant la gent a Argentona?), cal dir que la residència (i l'explulsió) no és tampoc competència dels ajuntaments.

De manera que les tres propostes són completament inútils. Per sort, els ajuntaments poden fer altres coses més eficaces en molts àmbits, inclosos la immigració, però no aquestes. de manera que, d'aplicar-se el programa de PxC, com que no es podria fer, el resultat seria que l'ajuntament no faria res contra la immigració il·legal.

3. CiU i El Corte Inglés

Veig que el candidat Quim Fernàndez insisteix, respecte a la posició de CiU davant l'arribada d'El Corte Inglés a Mataró, que "mai no hi han estat en contra" i que la seva participació activa a la manifestació contrària a aquesta arribada, el 2007 (foto), es devia a que "les coses s'estaven fent malament". Al respecte he de dir tres coses, ràpidament. La primera és que les dades -com vaig dir aquí- ens mostren exactament quina era la posició de CiU (que celebro moltíssim que hagi canviat). La segona és que seria bo que ens digués quines coses s'estaven fent malament el 2007 i què han hagut de rectificar previ a aquella data. I la tercera és que, malament o no, amb el govern anterior es va netejar el solar i es va cobrar del Corte Inglés, mentre que en aquest mandat, hi han posat un rètol al davant ...anunciant una Casa de Cultura Popular al davant d'on ha d'anar el centre! En això també han estat quatre anys perduts. És el que passa quan poses a governar una cosa a qui hi ha estat en contra. I que corre-cuita, en veure'n els resultats, ha de buscar palla als ulls dels altres.

Ah. I abans d'acabar la campanya, que consti que votaré per David Bote a l'alcaldia de Mataró.