Fer-se enrere

Les onades arriben a la vora de la mar
i es fan enrere.

Jo entro als voltants de Déu i em faig enrere.

(...) però que l'oració

tingui també les seves marees de primavera,

emplenant-se, desarmant-la, trobant algun lloc,

ntre les seves fissures, dipòsits de misericòrdia

on pugui arrelar i créixer la confiança.

R. S. Thomas, fragment de "Marea", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, pàg. 329; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).