Garcia Albiol i la moral

Una prova de la constant confusió entre moral i política, a parer meu absolutament errònia, l'hem tingut aquesta setmana amb la proposta electoral que ha fet el candidat del PP a la presidència de la Generalitat, Xavier Garcia-Albiol segons la qual la Generalitat hauria de deixar d'atendre als serveis de salut de manera als immigrants en una situació irregular excepte els serveis d’urgències i "els tractaments que siguin necessaris". "Aquells que estan en una situació irregular al nostre país no poden gaudir de les mateixes prestacions que els homes i dones de Catalunya que estan pagant els seus impostos", ha dit.

Com pretenia, segurament, l'autor de la proposta, aquesta ha tingut una doble reacció. En primer lloc, els seus detractors han respost amb indignació. Tots som persones, en primer lloc, i negar un dret universal com la salut a qui sigui pel sol fet de ser estranger seria xenòfob. A l'altra banda, ha rebut multitud d'adhesions (l'apunt a Facebook té més de dos mil "m'agrada" i més de 300 "compartits") amb arguments típics en aquests casos. El debat migratori retorna sovint i, amb ell (com es veu en la precampanya del republicà Donald Trump als Estats Units), es desboquen les posicions políticament incrrectes (i, a parer meu, utòpiques) que demanen una política d'enduriment i explusió. En aquest cas, expulsió d'una part del sistema de salut. 

He de dir que sóc contrari a aquesta proposta. Preveig el col·lapse a urgències, no acabo de veure quin estalvi suposa (ja que quedarien inclosos "els tractaments necessaris", que són els cars), em preocupa la pèrdua d'informació sobre salut pública (incloses malalties "importades") i, sobretot, desatén els altres focus que actuen de forma més eficaç en aquests dos problemes que suposo pretén solucionar: la qualitat de l'atenció sanitària i el descontrol immigratori. Jo, que sóc molt limitat, hi veig aquestes objeccions polítiques. Perquè la política pretén, d'una banda, posar el focus sobre un problema i trobar-hi una solució convenient.

Garcia Albiol ha fet bé aquestes dues coses. Una, enfocar un problema polític real (amb competències autonòmiques), que no té res a veure amb el monotema que, per elevació, vol solucionar tots els nostres problemes de forma tan insconsicent. Dues, proposar una solució. Per mi, el problema rau en si aquesta solució és convenient o no. O sigui, si resol els problemes i si podem assumir els problemes que alhora -com tota solució- generaria. Això, justament això, és la política.

El recurs al rebuig moral a la proposta d'Albiol, a parer meu, només reforça les seves posicions. En primer lloc, perquè situa a qui el fa fora del problema, ni tan sols el reconeix. Pels usuaris de la salut (només cal anar un dia a una sala d'espera d'un CAP), sí que hi és. La sensació que "no n'hi ha per tothom" no té res a veure amb la xenofòbia ni és immoral. En segon lloc, perquè els que viuen aquest problema, desenganyem-nos, són les capes més populars, que és on la dreta vol entrar per desactivar l'esquerra, és un "míssil de llarg abast". La gent que vota tradicionalment les dretes, en general, no té aquests problemes. En tercer lloc, perquè la política -com deia- reclama solucions polítiques. Si els que no som del PP no en presentem, l'única que queda és la del PP, sola per inassistència del contrincant. 

El problema de la proposta del PP no és que sigui immoral (tot i que ho és i molts dels seus catòlics militants ho haurien de saber), sinó que no soluciona el que vol resoldre i crea nous problemes pitjors. Una resposta creïble serà la que ho demostri i proposi una alternativa millor. El que és immoral és no posar-s'hi ara mateix.

N'he parlat a "La moral de les putes" i "Menys moral a la política".