El cristianisme va transformar aquest anunci de la naturalesa en esperança metafísica. A diferència de les religions de l'Extrem Orient, que proposaven solucions fatalistes per a la condició humana basades en l'ordre natural, el cristianisme é sla primera formulació popular de l'optimisme humanista: el patiment humà no és inútil, té sentit. En nen Déu oferia un regal inèdit: al cor de la nit hivernal encenia la llum del sentit. Era un Déu humanitzat, sofrent i amb biografia tràgica. Però triomfava sobre la mort.
Antoni Puigverd, La finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pp. 390.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada