Morir. I viure.

Morir per engendrar, aquesta és la funció de l'hivern: la funció primordial de la vida. les generacions que provenen del 1968 com la meva no poden entendre-ho.

S'ha imposat, amb l'únic contrapès dels obstinats nostàlgics del vell ordre, una visió estrictament cultural de l'existència, oposada del tot a l'ordre natural. (...) Després d'aquesta vida, no en quedarà res. Només un pot de cendra infèrtil.

(...) La idea de la vida humana com una fulla caiguda per engendrar nova vida és percebuda, no ja  com una extravagància, sinó com una gran estupidesa. ¿Viure per donar (facilitar, alimentar, concedir) la vida a altres persones? Quina ximpleria! Viure per xarrupar, cremar, esgotar la vida pròpia; i prou.

Antoni Puigverd, La finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pp. 387.