Als barris obrers, les imatges del Crucificat o de la Dolorosa, guardades no pas a les esglésies, snió als garatges, s'han convertit en els agafadors més visibles d'unes arrels perdudes, però no oblidades.
I als escenaris burgesos o de vacances, les partitures que Johann Sebastian Bach o Giovanni Perluigi da Palestrina van compondre per glossar la passió de Crist o el dolor de la seva mare, són degustades devotament, a les esglésies habilitads com a sales de concert, per una gent agnòstica que pugna per convertir la vivència de l'alta cultura en una forma d'espiritualitat.
Antoni Puigverd, La finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pàg. 160.
Foto: meva; una marededéu al costtat del meu amic Dámaso Muñoz durant la processó de Diumenge de Rams al barri de La Llàntia (Mataró), març 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada