En Josep M. Cusachs ha fet 80 anys

El passat dia 30 en Josep M. Cusachs ha fet vuitanta anys. Pocs mesos abans, va vendre's un rellotge que li havia deixat el seu pare, veient que cap dels seus fills es veia en cor de dur-lo, i va dedicar els diners que va treure'n a autoeditar-se un llibre amb records i breus pensaments que esbossen, segons ell mateix, la seva personalitat. "Ara que el ciri s'acaba", com diu, va creure que era l'hora de fer un llibre i plasmar en poc més de cent trenta pàgines el que ha cregut convenient llegar-nos. El volum es diu Bon dia! i es pot adquirir a les llibreries de Mataró.

La característica principal d'aquest llibre és la seva autenticitat. Un home de teatre com ell, vinculat tants anys a la Sala Cabañes (d'on provenen coneixences familiars comunes) sap molt bé, contra el que pensa tothom, la màscara no amaga la persona que som sinó que l'amplia, la desenvolupa, permet que es mostri "tal com és". Qui diu màscara diu fer un llibre, o poesia, o literatura, o com ens vestim i actuem). La paraula "persona", de fet, és la que designa en llatí la paraula màscara, en especial aquelles que tenien una boca feta que manera que el so es pugués sentir més alt, com un prototipus d'altaveu. La persona com altaveu del jo.

Bé, doncs en totes les pàgines de les anècdotes, de les descripcions d'ambients o personatges o de petits pessics de pensament, hi ha la narració de l'impacte personal, del que va més endins, i que -ves a saber- quan tenim vuitanta anys veiem de quina manera ens ha marcat, ens ha configurat. Cosa que, quan ens passa, no ens n'adonem ni una mica. En el cas que ens ocupa, "el que ens passa" coindideix amb un context de canvis que no deixen indiefernt l'autor. El Concili Vaticà II, per exemple que, de nou, atorga autenticitat i reviscolament a un cristianisme que s'apagava i que l'autor assumeix de forma inequívoca. O els canvis de costums, o polítics, que -contra el que veiem massa sovint- afegeixen esperança i no pas frustració a la generació que va viure els anys grisos de la dictadura a la seva joventut.

La segona característica és la concisió. Tant del llenguatge, acurat i entenedor, clar, com del contingut. Jo he necesistat un blog amb uns milers d'entrades per treure només una part del que m'impacta, m'interessa o "duc a dins". L'esforç de la concisió té, en realitat, molt més mèrit. Jo no sé si podria. No sé si per això cal tenir una experiència tant interessant, reflexionada i viscuda com la d'en Josep Maria. Per molts anys!