Carbonell encara creu

Anava a escriure quatre línes per recomanar-vos Creure encara?, de Josep M. Carbonell (Viena Ed., Barcelona, 2016), quan he recordat que en Cinto Amat va penjar la seva magnífica presentació que féu a Mataró al seu blog. Aquí. No hi vaig poder anar, tot i que m'havia llegit el llibre per a l'ocasió, per problemes d'agenda (exactament com en la presentació a Barcelona), però vaig córrer pocs dies més tard a veure què en deia en Cinto i, francament, no cal dir res més. Llegiu en Cinto i veureu les ganes que trobareu de llegir en Josep M. Carbonell, a qui fa uns quants anys que conec i amb qui compartim algunes coses importants.

Només afegiré que el llibre, com ell mateix hi diu, és fruit de posar en ordre el que creu. No tant per convèncer ningú, ni per explicar als que no creuen de què va, això de creure, sinó de posar en solfa els fonaments de la seva fe i convidar., això sí, a la reflexió de cadascú després de les deu meditacions proposades. Emmarcades, això sí, en una trajectòria biogràfica determinada, una mena de camí ineludible que té en la fe cristiana, em temo, un bon bastó, que recorda aquella frase en què acaba el pròleg Antoni Puigverd: "aquell que no té vida interior és esclau de la vida exterior". Doncs això.