Lena i el cigne

Panteix sobtat: les grans ales batent
damunt la noia atordida, les negres
membranes amoixant-li les cuixes, el bec
sota el clatell, el pit d'ell a l'indefens pit d'ella.

Com poden els seus dits, aterrits, allunyar
l'insigne alat de les cuixes que cedeixen?
Com pot el cos, tombat pel blanc assalt,
no sentir aquell estrany cor que hi batega?

L'estremiment dels lloms engendra allí
el mur caigut, la torre i sostre en flames
i Agamèmnon mort.
Captiva així,
sotmesa per la sang bestial de l'aire,
¿adquirí el saber d'ell amb son poder
abans que el bec mesell la deixés caure?

W.B. Yeats,  poema "Leda i el cigne", a Irlanda indòmita (trad. Josep M. Jaumà). Ed. 1984. Barcelona, 2015, p. 271.

Il·lustració: Cornelis Bos, “Leda i el Cigne”, c. 1530-1550