Ermitans del mont Meru o l'Everest,
en coves de nit closa, sota túmuls de neu,
o bé allà on el buf paorós de l'hivern i la neu
abaten llurs cossos nus, saben que al jorn
sempre el segueix la nit i que, abans de l'alba,
els monuments i glòries s'hauran fos.
W.B. Yeats, Fragment del poema "Meru", a Irlanda indòmita (trad. Josep M. Jaumà). Ed. 1984. Barcelona, 2015, p. 379.
Foto: Soumit ban
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada