Fora de l'ambient domèstic, sense protecció familiar, obligats a relacionar-se amb tota mena de gent, uniformats, igualats, sotmesos a rituals col·lectius, en una institució que sembrava la vida quotidiana de dificultats, els joves aprenien algunes coses interessants i necessàries: a esquivar obstacles, a reprimir instints, a madurar davant la dificultat, a conrear l'amistat solidària, a amansir l'ego, a viure en col·lectivitat.
(...) Per sort, [els joves d'ara] ja desconeixen del tot la submissió, però, pel que es veu, ignoren també tot el que és el bé comú. Han rebut el regal de la llibertat. Ja ningú no els obliga a res. Els hem deixat sols amb el seu instint de cadells.
(...) Un altre tipus de totalitarisme s'expressa obscenament: els de tants individus que utilitzen l'espai públic com si fos el pati de csa seva. Aprendre a ser ciutadà és més idfícil que aprendre a desmuntar un fusell cetme.
Antoni Puigverd, La finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pàg. 63.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada