¿Qui governa els Estats? -em demanaven (...)-. ¿Jo, que voto i pago la contribució, o els meus funcionaris que m'administren la felicitat pública? El resultat fou que la gent descobrí que ningú no és amic a casa seva i que la vida la riquesa i la felicitat del poble depenen de l'humor dels funcionaris de l'Estat organitzats en casta. Es descobrí, en un mot, que el buròcrata, amb les seves traces i manyes, governa el polític i a través del polític governa el poble. Entre l'estat i el poble hi ha un element aïllador irresponsable i sinistre, que és la burocràcia.
(...) L'home liberal i conservador (...) es lliura en braços de la burocràcia i viu tota la màgia hipnotitzadora del funcionari. El socialista, en canvi, considera el buròcrata com una necessitat que cal combatre, o almenys que cal controlar.
És evident que, en simples termes numèrics, hi ha més mediocres que persones creatives i lluminoses; però, a la vegada, les institucions modernes no poden assumir la jerarquia intel·lectual, la diferència delatadora, l'elitisme. La burocràcia és el gran ribot de l'igualitarisme en institucions on aquesta diferència pot arribar a ser extrema.
Ferran Sàez Mateu, Estranya forma de vida, A contra vent, Barcelona, 2006, p. 48 (comentari, aquí).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada