Allò que uneix la figura de Hitler amb la d'Stalin, o la de Franco amb la d'Enver Hoxha, no és res més que la vulgaritat. El més rellevant de la biografia de Franco no és tant la seva proximitat al feixisme com la seva afecció a les travesses. (...)
La part més obscura de les conseqüències socials de la digitalització es tradueix en la creació d'una nova massa global. (...) Aquesta nova massa mira els mateixos vídeos de gatets de Youtube, respon a les mateixes consignes globals, riu a partir dels mateixos acudits, plora a partir de les mateixes sèries de televisió i, sobretot, depèn d'un petitíssim grup d'empreses privades: Google, Microsoft, Facebook, Twitter...
(...) L'única justificació de l'intel·lectual és la seva suposada capacitat de dirigir la mirada cap a territoris poc transitats, fins i tots desolats, incòmodes, pertorbadorament minoritaris.
Ferran Sàez Mateu, Estranya forma de vida, A contra vent, Barcelona, 2006, pp. 23 i 20 (comentari, aquí).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada