Avui trobo a faltar la filla,
l'enyoro buscant la forma
sagrada del lacre en l'altura
que m'ha de confirmar que el cel
que llegiré com una carta
és el mateix que ha de llegir
la noia a l'hora del capvespre
en un país tan lluny del nostre.
Jordi Llavina, fragment d'Ermita (Meteora, Barcelona, 2017), versos 743 a 749, pp. 41-42.
Il·lustració: Joan Miró, Vol d'ocell al clar de lluna (1967)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada