Cusachs a la Fundació Iluro, últimes hores

Si avui divendres a la nit vostè està llegint això, i és dels pocs, mataronins o no, que encara no ha passat per l'Ateneu de la Fundació Iluro de la capital del Maresme per veure l'exposició antlògica de Manuel Cusachs, està de sort. Encara té dissabte i diumenge per no perdre-s'ho. I si no és de Mataró, encara està més de sort. Té aquests dos dies per venir-los a passar a casa nostra i veure dues exposicions més que, per art de gràcia, han coincidit com una constel·lació feliç: la també antològica d'Eduard Alcoy a Ca l'Arenas, gairebé vint anys més tard de la de Can Palauet, i que és excepcional, i la de les escultures de la col·lecció Bassat a la Nau Gaudí, que encara tinc pendent, però que m'han dit que -com totes les que s'hi fan- té una altíssima qualitat. Forasters i mataronins, no us moriu sense veure-les. En sèrio.

La de Cusachs la dec haver vist tres vegades, a més d'anar al col·loqui del qual en Manuel Cuyàs va parlar a El Punt Avui. El 2009 (ho vaig escriure aquí) vam poder veure'n una altra antològica, crec que al Museu, amb motiu dels seus 75 anys, i ara commemora els 70 anys ...d'artista! I val la pena celebrar-ho. Si no m'erro, el 2008 ja havia fet una exposició sobre escultures de personatges públics (en vaig parlar aquí) i el 2013 se'n va fer una altra amb les seves escultures basades en El caminant i el mur, d'Espriu. Vull dir que no ens ha deixat sense tenir la possibilitat de contemplar la seva obra, però, ho repeteixo, tenir-la agrupada amb peces característiques de les seves èpoques, estils o temes és excepcional i únic.

Com que és un artista que segueixo i m'agrada, li conec força obra. I la reconec d'una hora lluny, anant pel món on té escampades les seves escultures. Bé, doncs, tot i així, el primer que notes és que no en coneixes pas gaire, ni molt menys. La seva producció és extensíssima, no tan sols en peces o quadres, no. Parlo dels estils, de les tècniques, dels punts de vista, dels temes. De la recerca a través de la seva relació física amb els materials. La pedra, el metall, les tintes, els suports. I també a través de diversos llenguatges artístics, sense que el resultat sigui cap atzagaiada, ben al contrari. És un home inquiet, un belluguet, que no faries mai en cadira de rodes i amb serioses dificultats per moure's des que era ben jove.

I l'altra sensació general (per les sensacions i anàlisis particulars em caldria fer-ne un llibre) és el domni de la seva capacitat expresiva, la gràcia i rapidesa amb la qual enganxa de seguida l'espectador, amb el to, el grau d'humor, el nivell de tendresa o la invitació al diàleg que col·loca en cada peça. "Mira", sembla dir-nos, "et presento la meva família, la meva sexualitat, els meus paisatges, les meves ironies, els meus maldecaps i les meves dèries, la gent que admiro, els meus "sants", la poesia que m'agrada, les meves excursions cap a estils o estímuls intel·lectuals que he tingut ganes de tastar; i te'ls ofereixo, perquè aquesta vida que tinc, tan plena, no val res si no la compartim i si no la disfrutem junts". 

Gràcies, doncs. Gràcies. I vostès, no s'ho perdin. També tenen dret a compartir-ho.

Foto: El Periódico.