I Dorotea estimà Hermann des delprimer dia, sense foc, però tampoc sense cap gust de cendra. Arribaren a formar una harmonia vivent, l'harmonia vivent de la rutina. Fou una vida com la de tothom, sense pena ni glòria. Tingueren salut, deu mil marcs al banc i una gran capacitat admirativa. És el que es necessita per ser feliç. No traïren, potser, cap de les seves idees. Només les oblidaren. Els fou molt factible. L'alemany creu que la llibertat és una cosa com la gimnàstica rítmica.
Josep Pla, La vida amarga, OC 6, Ed. Destino, Barcelona 1974 (2). p. 536.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada