Sí, els recents casos descoberts d’abusos sexuals a menors de clergues catalans, especialment els que afecten a l’Abadia de Montserrat, són magnificats pels mitjans necessitats de carn de canó, aviven l’anticlericalisme i altres factures pendents i són un percentatge ínfim del conjunt de casos que es registren d’aquesta tipologia delictiva. Sí, en la majoria d’ells són fets de fa vint, trenta o quaranta anys enrere, amb alguns dels seus protagonistes morts (per tant, sense possibilitat de defensa) i, sobretot, amb una percepció d’aquest ingominiós delicte absolutament diferent, molt més permissiva, que ho és en l’actualitat. Sí, l’actitud d’uns quants individus no pot malmetre la imatge i l’honor del conjunt. Sí, no podem convertir tots els conflictes en un judici permanent, en causa general, en absència de perdó. Sí, sí.
Però dit tot això, em sembla que la reacció oficial de l’Església catalana (i la d’alguns fidels més montserratins que Montserrat) davant la recent proliferació de testimonis de víctimes amb acusacions molt greus als mitjans de comunicació ha estat insuficient i, també a parer meu, contraproduent. Proliferacions de perdó públic, sense cap penitència. Ni cap dimissió. Absència de justificació de l’evident encobriment allargat anys i panys d’un delicte tipificat al Codi Penal. Creació de comissions ad hoc ...i a dit. Defensa de l’honor de la institució i, en molts casos, cap defensa de l’honor de les víctimes. Ni piu de l’evidència d’una realitat homosexual que és tabú i que dins de l’armari fa més mal que bé.
Em temo que hi ha dos “signes dels temps” que no hem acabat d’entendre. El primer, que associa obertament la paraula ”hipocresia” a la nostra estimada Santa Església, sense massa distincions. El segon, absolutament sensible al caràcter depredador del rol masculí del poder. Si no som capaços de veure’n la crida de l’Esperit al seu fons, en poc temps obtindrem convertir del tot Montserrat i les nostres parròquies en un objecte turístic. Que això no està en crisi.
Publicat a l'últim número de Foc Nou (febrer 2019). Foto: El Periódico.
Realment era una cosa força rara que el tema de la pederàstia no hagués esclatat encara a l'església catòlica tan catalana com espanyola. No goso dir què s'ha fet malament ja que el tema és molt difícil de resoldre, i encara més quan les històries es remunten a una colla d'anys enrere amb el mal escampat i amb gairebé impossible rescabalament o reparació. De totes maneres tampoc no m'ha agradat gens el xantatge del senyor Miguel Hurtado, amb ultimàtum inclòs de 72 hores, a l'actual abat de Montserrat per tal que dimitís. Una cosa és denunciar i protestar davant d'un delicte, i l'altra és gairebé actuar amb revenja a l'estil mafiós.
ResponElimina