Si vostè és cristià catòlic i troba que aquesta sentència contra els líders del procés s'ha d'acatar, estigui tranquil, ja som dos. Potser fins i tot alguns més. Encara que sembli mentida, és exactament el que diuen els bisbes catalans a la nota conjunta que han publicat avui: "El Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen un referent bàsic de l’ordenament social." Diu més coses, esclar. Demana rebaixar la confrontació, reconèixer la diversitat política de Catalunya, impulsar el diàleg polític ("dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria")... I, per últim, treballar per "construir una societat justa, solidària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local". Jo en conec més d'un que mirarà d'oblidar-ho amb ratafia.
Si vostè és catòlic, dic, i no és independentista, és a dir, no compra el relat de falta de democràcia, dels presos polítics i totes aquestes excuses per amagar que s'han saltat la llei, no pateixi més per la mala consciència que uns quants clergues, escolanets i laics li han fet passar. De mala consciència en tindrem sempre (malament qui pensa que sempre ho fa tot bé), però no serà per no haver participat de cap pregària idolàtrica, per evitar fer servir els símbols religiosos per causes polítiques o per trobar que els llacets grocs dins i a les façanes dels nostres temples mereixen la resposta evangèlica que van rebre els mercaders de Jesús.
Li caldrà demanar perdó per moltes coses, però no per pensar que la llei democràticament legitimada s'ha de complir i fer complir i que sense la seva sanció no és possible la vida democràtica i civilitzada, fins i tot per quan cal reformar-la. O per com quan cal fer política, que ha estat la gran absent. No caldrà que s'avergonyeixi de pensar que els condemnats volien imposar-nos un estat sense drets democràtics elementals, com es deduïa de la Llei de Transitorietat, sense cap instrument jurídic nacional o internacional, ni cap suport de cap institució mundial i, el que és pitjor, amb la majoria de catalans en contra. I que això deu ser el que sigui, però cristià no ho sembla.
Si vostè pensa que aquests senyors van abusar, doncs, de seu poder, extralimitant les seves funcions per forçar al conjunt a fer el que ells desitgen, potser fins i tot creurà que això té alguna cosa a veure en fer caure els poderosos del soli. I ara té unes ganes tremendes d'exaltar els humils. Que és l'única manera de posar-s'hi, com sap bé la Moreneta, negra perquè ningú l'entén. L'única manera de posar-s'hi davant la crisi catalana i davant de tot.
La falta d'independència judicial i la baixa qualitat de la democràcia espanyola és una falòrnia promoguda pels malvats i pèrfids independentistes, i potser fins i tot catòlics babaus?
ResponEliminaSempre he pensat que la teva fe en el sistema polític i judicial espanyol és gairebé digne de rebre alguna condecoració de, per exemple, la Conferència Episcopal Espanyola i lliurada potser pel cardenal Antonio Cañizares que feia alguna missa a València per "la unidad de España".
Potser una bona part dels independentistes a moments són gent de fe ingènua i somiatruites (l'experiència recent ho demostra), però sens dubte tu els fas descaradament la competència des de l'altra banda de fe cega en un determinat ordenament polític molt concret i especial com és l'espanyol.
I els bisbes Ramon no són encara tontos del tot, i ells saben (encara que ho hagin de dir de forma dissimulada) que aquí el problema entre Catalunya i Espanya és fonamentalment polític i no pas judicial per tal que es pugui arreglar amb penes de presó que serien més pròpies d'un delicte d'atracament o de violació.
ResponEliminaPer tant, jo et cito aquesta altra part de la nota:
"Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei. En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el Papa sant Joan XXIII va afirmar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats del nostre temps». Poc més endavant indica com els homes i dones d’avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essencials». (Al·locució Gaudet Mater Ecclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).
Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s’apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria."
Jordi,
ResponEliminabé, si emdonen un premi ja et convidaré a la cerimònia. De tota manetra, si és al revés, quan algú em putegi per dir el que penso, ¿també em defensaràs?
La separació de poders espanyola és equiparable, i en molts casos superior, a la de països del nostre entorn. Com va dir ahir l'associació progressista dels jutges,en aquest cas hi ha hagut una independència judicial i un judici modèlic. El que trencava descaradament la separació de poders era la Llei de Transitorietat Jurídica,un infame document que es va aprovar al parlament el dia 6 de setembre de 2017 i que demostra que d'ingenus, aquesta colla, no en tenen res.
No es fe, no cal tenir-ne, només demano que es compleixi la llei i que, quan no agradi, es faci com fem els altres quan les volem reformar.
Sí, el problema de fons és polític. A veure si quan deixin d'ocupar aeroports, estacions i carreteres (i quan amb l'altra mà atonyinin a aquests mateixos que han fet anar), tenen temps per fer alguna cosa més que inaugurar fires de vaques o mamar ratafia tot el cap de setmana. També son una mica ganduls.
Quant a la cita que fas, hi estic completament d'acord. Acatament i misericòrdia. Bona combinació.